Què són els TA?

Els trastorns d’aprenentatge (TA) són trastorns de base neurobiològica que afecten a un o més dels processos psicològics bàsics involucrats en la comprensió i l’ús del llenguatge oral i escrit.

Aquests trastorns poden manifestar-se en una manca d’habilitat per escoltar, parlar, llegir, escriure, lletrejar o fer càlculs matemàtics. Alguns d’aquestes trastorns són:

  • Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH)
  • Dislèxia, dificultat específica per la lectura que es caracteritza per una lectura lenta, costosa, amb pauses, rectificacions, canvis de lletres de lloc i d’inversió de síl·labes i paraules.
  • Trastorn de l’aprenentatge no verbal, dificultats en tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial.
  • Síndrome d’Asperger, inclosa en la categoria de trastorns generalitzats del desenvolupament i es caracteritza per l’existència de dificultats significatives en el que anomenem intel·ligència social (les relacions amb els altres, l’empatia, la comprensió de les normes socials…).
  • Trastorn del desenvolupament del llenguatge, grup de trastorns heterogenis en els quals s’observen discrepàncies significatives entre la capacitat cognitiva i d’interacció d’un infant i les seves competències lingüístiques.
  • Discalcúlia, dificultat innata per al processament dels nombres, el càlcul aritmètic i la resolució de problemes.

Què és el TDAH?

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament, els símptomes del qual s’incien a la infància i tenen continuïtat fins l’edat adulta. Caracteritzat per dificultats per mantenir l’atenció en una activitat durant un període de temps continuat, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultat en el control d’impulsos.

El TDAH forma part de la classificació dels trastorns mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) i la Classificació estadística internacional de malalties de l’OMS (CIE 10 de 1992).

El TDAH s’associa molt sovint a altres trastorns comòrbids –principalment trastorns d’ansietat, trastorn negativista desafiant i trastorn depressiu- així com és un factor de risc pel trastorn per ús de substàncies. Així doncs, aquests fets augmenten la gravetat i l’impacte del TDAH i disminueixen la qualitat de vida del pacient, i les seves conseqüències s’aprecien en diferents aspectes de la vida del nen, no només en l’escolar sino que també en gran mesura a les relacions interpersonals, ja sigui amb la família com amb altres nens i amb els educadors.

De caràcter multietiològic però amb un important patró d’herència multigència complexa, no totes les persones que pateixen un TDAH tenen el mateix quadre clínic. En algunes d’elles predominen els símptomes de manca d’atenció, en d’altres els d’hiperactivitat i impulsivitat i en altres hi trobem els tres (donant lloc al que es coneix com a TDAH combinat).

Símptomes

Es pot sospitar de l’existència d’un TDAH quan els símptomes es presenten de manera reiterada i persitent, en diversos ambients -dos o més segons els criteris diagnòstics actuals- (per exemple a casa i a l’escola) i apareixen abans dels 12 anys (tot i que es poden donar casos que passin desaparcebuts, arribant al diagnòstic més tard).

Símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat

  • Inquietud: el nen es mou constantment, éssent-li difícil d’estar quiet a la taula de treball, mentre realitza un àpat.
  • S’aixeca quan hauria d’estar assegut.
  • Corre i salta sense cap necessitat, sense calcular els potencials riscos o conseqüències.
  • Té franques dificultats per estar una estona jugant a un mateix joc, necessitant canviar d’activitat molt sovint, sense acabar allò que havia començat.
  • El seu nivel d’activitat és quasi sempre excessiu (“com si tingués un motor interior”).
  • Necessita supervisió constant per tal que faci les coses.
  • Sovint actua abans de pensar.
  • S’excita i altera amb molta facilitat.
  • Parla excessivament.
  • Li costa esperar el seu torn de paraula, interrompent les converses o els jocs molt freqüentment.

Símptomes de manca d’atenció

  • No atén als detalls, comet errors.
  • Té dificultats per mantenir l’atenció en jocs o activitats.
  • Sovint sembla que no escolta, que “desconnecta”.
  • No segueix les instruccions i no acaba les tasques.
  • Té dificultats per organitzar-se.
  • Evita feines que requereixin l’esforç de concentració.
  • Oblida les feines, perd les seves coses.
  • Es distreu amb facilitat davant petits estímuls externs.
  • Sovint arriba tard als llocs.

La hiperactivitat és sovint el símptoma més cridaner (que no significa, però, que sigui el més important però sí un dels que genera més distorsió) del transtorn i pel qual la majoria dels professors alerten als pares.

Cal destacar que la desmotivació per la tasca té el seu origen i explicació en una major dificultat per matenir l’atenció en aquesta i no pas en la desgana o falta de voluntat com sovint s’atribueix.

Diagnòstic

Pel diagnòstic de TDAH calen:

  • Clares proves de deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral, és a dir, que els símptomes interfereixen significativament en la vida de la persona.
  • Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d’un transtorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un transtorn psicòtic ni s’expliquen millor per la presència d’un altre transtorn mental.

innea és un centre mèdic pioner a Catalunya en el diagnòstic i tractament del Trastorn del Dèficit d’Atenció

Volver a arriba

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Sol·licitar visita gratuïta

Ompli el formulari i li oferim la primera visita gratuïta

Nom i cognoms *

Telèfon *

Email *

Sol·licitud enviada